Van ser els millors anys de la meva vida. La meva adolescencia, la superacio de la meva inocencia… Començar la universitat, veure mon… Festes, nits en blanc, passio… Projectes comuns, experiencies especials… Els desitjos i els somnis es confonien i cada dia es feien realitat. Experiencies i anecdotes cotidianes, pensaments i sentiments intensos… han protagonitzat aquests anys. Pero avui la gola m’apreta, hi ha un nus que no em deixa respirar. La nostalgia i l’enyor d’aquells anys hi son presents i costa d’acceptar la realitat que se m’imposa ara… pero sabem quina ha estat la decissio. Estic començant una nova vida… Pero tinc com a gran referent tota la viscuda al teu costat. Gracies per tot X. Saps que sempre et dure al meu cor.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
també és maco recordar els x que em deixat enrera. Sobretot si hi ha més agraïment que dolor.
Per què cada cosa té el seu temps? Tot passa? No és veritat. Ens queda dins tot el que ha passat i sempre és a punt de reviure d’una altra manera.
Una abraçada des de Barcelona
Estic d’ acord amb l’ andreu, malgrat que hi hauria algunes
coses que jo, personalment, hauria preferit que s’ haguessin
quedat on habita l’ oblit…
No sempre tot el que es deixa enrere és dolent, de fet ens ajuda a ser el que som i el que serem, no deixis de tirar endavant amb alguna llambregada ràpida al passat de tant en tant, per saber el camí que has caminat però sense perdre de vista el que encara et queda per recórrer. Petonets!
Gairebé tothom té un esquelet –o més i tot– al fons del seu
armari…
Si ets capaç de recordar les coses bones d’X, vol dir moltes; però, sobretot, vol dir que saps gestionar molt bé el record i l’oblit, i això ajuda molt a anar portant els anys. I a encarar possibles Ys sense problemes afegits.
Gracies a tots pel vostre suport!!!!!!!!