Friki Bloc

 Per si no tenia prou amb un sol bloc… ara me'n havia de fer un altre…

La idea va sorgir una tarda qualsevol al ciber (el Chillout) de Dublin que comparteixo amb dos bloggers catalans… I perque no fem un bloc entre tots tres?

I que expliquem?

Doncs les frikades de la nostra vida a Dublin…. i altres frikades del mon…

I aixi, aquesta setmana ha nascut el Friki Bloc!

http://friki.bloc.cat/

Els pares de la criatura som tres coneguts bloggers amics i residents a Dublin:

El Marc, mes conegut com a Sr William Temple al seu bloc: La barra d'en Temple

El Josep Arnau, conegut pel seu bloc (gairebe de viatges): Mosaic de Paraules al Vent

I una servidora… la Unmei 

Esperem que us agradi!!!!!! 

 


Amb el Marc, el Sr William Temple

(no trobo cap foto amb el JosepArnau!!!! En tens tu alguna Josep???)

  

[@more@]

11s comentaris

Dieta asquerosa

I poca voluntat que hi ha en tot…

No m'agrada obligar-me, i faig el que vull… pero no es bo… No ens gens bo!

PERO NO M'AGRADA OBLIGAR-ME!!! soc debil

8.00
- Llet si hi ha llet a casa.

8.10
- Croissant de xocolata de l'spar
- Cigarret

9.00
- Cafe asqueros amb llet a la feina

10.30
- Cigarret
- Un altre crussant si tinc fam
- Suc d maduixa o batut de maduixa de yoplait

13.00
- Menjar de cantina: o pollastre o carn rara amb patates fregides o sovint entrepa de l'Starbucks
- Cigarret

15.30
- Cigarret
- Coca-cocla

16.30
- Kitkat o algo d xocolata (tinc gana) o patates de bossa

18.30
- Cigarret

19.00
- Noodles del xino (de preparacio rapida a casa)
- Pa torrat amb lo que pilli (pernil dolç, formatge o fuet si queda)
- Cigarret

21.30
- Got de llet
- Pa torrat amb lo que pilli (si tinc gana)

Variant del cap de setmana:
(encara pitjor)

12.00 o 13.00
- Te (no tinc llet)
- Pa torrat (si tinc)
- Cigarret

14.30
- Cigarret
- Menjar al carrer o be plat de spaguetis a la carbonara si enganyo algu per anar al Ciao Bella Roma a dinar
- Cigarret

16.00
- Cafe o tallat als italians
- Cigarret

18.00
- Patates de bossa o similar
- Cigarret

20.00
- Noodles o entrepa txungo o pa torrat a casa (si me'n recordo de sopar)
- Cigarret

21.00 fins les 2.00
- Unes 5 o 6 pintes (variant del dia poden ser o totes Guinness o totes Heineken)
- Ja he perdut el compte de cigarrets

Plorant

[@more@]

14s comentaris

Gracies!!

Ha passat tot molt rapid.

Una setmana de riures, bufar espelmes, pintes i bons moments!!!!

La setmana del meu cumple ha estat estressant, atapeida.. pero sobre tot intensa i molt molt bona!!!!

Dimecres passat, vaig tenir el millor anniversari de la meva vida!!!

Vaig convocar a 4 amics en un pub… Tot i que en realitat ho vaig posar a la web (catalansadublin.com). I jo pensava que seria jo i 2 o 3 mes…

I al final erem uns 20!!!!!

Gent que no esperava que vingues… (fins i tot una noia, la Txell, va fer una hora d cami en plegar del curro per venir!!)

I molts regals.

Mai m'havia sentit tan estimada i tant agust en la meva vida.

Realment puc dir que els catalans d'aqui son mes que amics, son una familia per mi.

I m'emociono de pensar-ho!!!!

Gracies a tothom!!


Fotocomposicio de l'Edu

Regals!!
Amb tots els regals… al Pub The Celt

La resta de la setmana va ser mooolt intensa tambe… tant, que avui es l'unic dia que estic fent "bondat".

Dimecres: el meu anniversari.. fins les tantes.

Dijous: Leaving party del Xoan, un catala que tornava cap a la terra

Divendres: guateque fiestero amb els catalans, a un lloc on punxava un conegut del Marquitus

Dissabte: festa oficial del meu anniversari + l'anniversari del Sergi (el webmaster de CAD) que fa anys avui!!

Diumenge: anar a veure el Barça, mes pintes fins les tantes

Dilluns (ahir): festa oficial de l'anniversari del Sergi, fins les tantes un altre cop..

Intens, pero gratificant!!!!!

————————————————-

Altres fotos de la setmana:

Catalans a Dublin
La colla de catalans al guateque al Biabar


El dia del cumple del Sergi… amb una espasa laser

Aquesta es de Halloween… en que a mes de pirata em vaig tranformar en el meu idol…

Lady Darth Vader
Lady Darth Vader

Proximament… més!!! Tongue out

[@more@]

11s comentaris

I van passar els 26

I van passar els 26.

Com una rafega de vent. Rapida pero intensa. Molt intensa.

I ara, encara sense ale m’he aturat a pensar.

Havia d’aturarme… i mirar enrere:

Uf!!

I la sensacio es de quan acabes de saltar d’una part del precipici a l’altre i penses: aixo ho he fet jo?

Doncs si, amics.

Vaig saltar al precipici, pero vaig fer un salt tant gran que vaig aconseguir arribar a l’altra banda.

Durant els meus 26 anys, vaig deixar una vida. Vaig deixar una feina i una estabilitat. Vaig deixar la meva parella de durant 9 anys.

Vaig deixar-ho tot. El mon que m’havia construit i que havia de ser el meu futur.

Ho vaig deixar.

I me’n vaig venir a Irlanda.

I avui: faig 27 i per primer cop miro enrere, i veig tot el que he fet. I em sento satisfeta.

Pero avui tambe, miro endavant.

Miro i veig tots els somnis que tinc per complir. Els nous reptes que m’he proposat i els nous camins que encara no conec.

Durant els 26 vaig fer un canvi tant gran, que per mi em molts sentits ha suposat tornar a reneixer i poder fer coses que mai a la vida hagues imaginat.

Ara he d’aprofitar aquesta energia per seguir endavant!!!

Benvingut 27 any!!!

[@more@]

28s comentaris

Entrada

Fa fred.

I ells volen de pressa, de pressa, de pressa, i sense pausa.

Comencen un camí cap a terres millors.

Ja és hivern aqui, i els ocells emigren en grans grups.

Entretenirse a mirar el cel, i admirar el vol d’aquells que fugen del fred, m’aporta melancolia.

Gairebe ni la tardor em viscut, i la crudesa de l’hivern ho embolcalla tot amb una xarxa d’humitat i glaç.

Pero observar el vol d’aquells que marxen tambe m’aporta pau. La pau de pensar que una nova etapa i un nou cami s’acosta.

———————————————————————–

El cel irlandes m’inspira avui. I una canço sento en el meu interior.

The Silence, Gamma Ray "Heading for tomorrow" (1990)

When you’re drowning,
when you’re freezin’,
when you’re feeling col
d
There’s a light in the darkness
as the elder always told.

When the winter’s coming closer
and the autumn’s passing by,
Then the world will sink in silence
and I think we all should try.

Oh, I wanna live my life in a fairy tale
Where the end is always good and never sad.
Show me the way to another world
Where the sun is always shining in the end

And we fight back the tears, and we lose our fears,
Let the world remain in silence for a while
Sun in our minds in a world full of ice,
Let silence remain for a little while.

Somebody came and slammed the door,
took the feelin’ away from our hearts.
And the horror took hold of a place
in our hearts filled with love.

What is left behind the ice,
behind the make up and the lies
Tell me what goes on inside our minds,
There is a hole in our sky,
getting bigger, growing wide
No more answer, but we hold the line
See and hear what we have done to us all,
we wanna be free more than anything,
Do you hear what I say to you?
We will make it through, the sun shall shine.

Hear the words we say and see the light of day
We never will be free until the sun is shining for us all
Carry on, carry on and make our dreams come true
And for a little while we stay together
Carry on, carry on, may all our lovin’ stay
And for a little while we stay together, forever
Together, forever.

Crec que es pot escoltar la canço des d’aquests links… que he trobat en amazon:

Aqui (windows media)

o aqui (real player)

Mes cançons del disc: here

[@more@]

11s comentaris

Setmana horrorifica.

Els esperits de la nit han sortit al carrer.

Esperits estranys, alguns de disfressats, altres teatralitzats.. i la majoria voluntaris.

Aquesta esta sent una setmana de terror… amb esdeveniments foscos… La majoria foscos pero divertits i d’altres que no tant… que han fet por de veritat.

> Diumenge: Halloween irlandes

Ens vam transvestir de diferents personatges. Molts feiem mes riure que terror, ja que la intencio tampoc era espantar a la gent…

En diversos pubs de Dublin, la colla de catalans que vivim aqui, vam celebrar el nostre particular Halloween. Sense castanyes ni moscatell, pero amb festa assegurada…

Jo vaig homenatjar als pirates… un personatge que al meu parer encarna la llibertat. La disfressa, feta a correcuita, era comoda i no gaire estrident… I m’ho vaig passar genial fent duels d’espasa amb tothom qui s’acostava…

> Dimarts: real Halloween; concert de Motorhead

El dia real de Halloween, vigília de Tot Sants el vai experimentar al maxim amb un concert dur, que s’esqueia perfectament al dia. Vaig anar a veure els Motorhead aqui a Dublin, amb el mitic Lemmy, de veu rugosa de carajillo, un dels classics del heavy metal arreu del mon…

M’ho vaig passar genial… gairebe millor que el dia de la festa Halloween… Hi vaig anar sola per variar… pero vaig coneixer molta gent (tambe per variar).

A destacar… que aquell dia vaig tornar a batre el meu record de pintes.. i vaig dormir unes 3 o 4 hores (el dia 1, Tot Sants, havia de treballar..)

>Djous: resultats electorals (terrorifics)

Realment feia terror…

Es la primera vegada que parlo de politica en aquest bloc… pero avui tinc ganes. Ha estat un resultat que a mi em costa de pair…perque miri com m’ho miri no veig una solucio possible. No veig combinacions. No veig que realment els partits que hi ha (i que sempre son els mateixos) puguin per algo pel nostre pais.

I des d’Irlanda aixi veig el resultat:

Si el comparo amb un plat de menjar, que en aquest cas seria una mica irlandes (no us he d’enganyar la meva referencia es ara el menjar d’aqui), el plat portaria:

- Una botifarra que sembla una botifarra, pero que en realitat te gust de xoriç de Murcia. I esta mes passada que les saltxixes que venen a les botigues 24 h d’aqui a Dublin

- Uns bolets que no son bolets, que son xampinyons… I hi ha molts, masa. I tenen mal gust. I a mi no m’agraden els xampinyons, perque per molt bolets que siguin semblen falsos.

- Una mica de formatge… Aquest es catala, de cabra per exemple, pero hi ha poc i gairebe no te gust de poc que hi ha.

- Dos fulles d’enciam. Una mica de verdet. Aixo es bo, pero tambe es massa poc. Encara menys que el formatge.

- Una ceba crua i piquenta, gairebe tant gran com el formatge, pero mes petita que el xoriç i els xampinyons. Pero pica la malparida… Impossible de menjar…

- I finalment una guindilla. Si. Una guindilla petita, mes piquenta que la ceba encara. No te gaire gust, pero si te la tragues sense voler, pots tenir 4 mesos (o 4 anys) de mal de panxa, a l’igual que amb la ceba.


Un plat que recorda al tipic Irish Breakfast

I com em menjo aixo?

La botifarra axoriçada i els xampinyons refregits… provocara un mal d’estomac impressionant.

Aquests dos ingredients (que serien els mes grans del plat), fa que espatillin el gust de la resta. Sense parlar ja de la ceba o de la guindilla, que per petites que siguin provoquen molt mal a la panxa.

Em quedo amb el formatge i l’enciam…(una amanideta) pero es que es tan lleuger aquesta combinació i tant petita, que no dona ni per alimentarse… Em quedare amb gana. I jo vull mes.

Pero no m’agrada aquest plat: o passo gana, o agafo mal de panxa.

No way, amics.

> Diumenge vinent: continua la festa terrorifica

Despres de la por que he passat amb les eleccions intentare recuperarme amb una altra activitat de halloween aquest diumenge. Hi torno a un concert heavy. Aquest cop un MEGA concert. Toquen uns classics com Slayer, acompanyats d’altres grups que m’agraden molt (i que son bastant bastant durs) com In Flames i Childrem of Bodom…

En conclusio, una sessió del heavy mes dur (en aquest cas trash metal i death metal) per acabar una setmana ben terrorífica.

[@more@]

11s comentaris

Halloween – Wendolin

Carbasses, calaveres, aranyes…

A totes les botigues i pubs i pels carrers…

Porto 3 dies creuant-me pel carrer personatges com el comte Dracula, la Mort, alguna vampiresa, o un dimoni dels de cara vermella, banyes i cua…

I no és cap imaginacio. Ni alucinacio. I ni tant sols he anat a parar a l’Infern per trobar-me aquests personatges…

Tant sols es que es Halloween a Dublin!!!

Ho haurieu de veure… sembla una peli d’aquelles americanes, tipiques, en que els nens van a buscar caramels disfressats… Igual.

El que passa que aqui els hi ha donat per fer-ho durar tota la setmana… i cada dia et trobes monstres pel carrer, frikis disfressats de coses inimaginables en els pubs, i les mares carregant al super (si al super!) de gorros de bruixa per la filla i de llances, banyes i cues de dimoni pel fill.

A sobre, la paranoia arriba a tant que canvien el dia festiu (Tot Sants es l’1, per tant dimecres…) al dilluns, per tenir pont segur!!! Aixi que en comptes de celebrar la "Nit dels Morts" el 31, com es tradicio, es celebra avui diumenge per a que hi hagi mes festa i pont i tot…

I jo… hi he caigut tambe.

He de confessar que a mi m’encanta disfressar-me, i que m’agrada la part menys comercial de Halloween, vaja la part mes fosca diguem-ne…

Pero aquest any ha estat diferent…

Els Catalans a Dublin hem decidit celebrar el Halloween, en comptes de la Castanyada…

A falta de castanyes, moscatell i panellets… pintes de Guinness!! Pero no sera el mateix… :S

Aixi, aquesta nit em quedat a un pub per variar, tothom amb les seves respectives disfresses.. Jo de moment no us dic quina es la meva… Pero prometo que quan tingui fotos us les penjare…

Dema pero, em toca treballar, aixi que farem el que podrem!!

Happy Halloween!!!

[@more@]

14s comentaris

Pa, fuet i xocolata

Dissabte a les 7 del mati sona el despertador… i (miraculosament) no el torno a apagar. Ting ganes de llevar-me!

En realitat ja estava una mica desperta de l’emocio i tot…

Em poso bambes comodes i roba d’abric pero que no sigui gaire bona, per si se m’esgarrapa.

Un got de llet a la cuina, preparar l’esmorzar per mes tard… i baixar fins el cotxe…

Al garaig agafem les cistelles, jo una mitjana i el Xavier una de mes gran…

20 minuts i ens plantem gairebé a dalt dels Rasos.

Son gairebe les 8, i ja corre gent. Nomes la mes matinera, pero. Encara no es veuen els "domingueros".

Aparquem, sortim, i enfilem amunt, amunt, amunt.

"Tu ves per qui que jo tiro perlla" em diu el Xavier. Amunt amunt amunt.

"Goita Xaviiiii!! He trobat un rovellonet de botooooo!!"

"Pssssst, no cridis!!!!", em diu… "Jo ja n’he trobat 4 o 5"…

I jo amb cara de ressignacio… "es que m’emocionat".

Es trobar el primer i la vista s’acostuma de seguida… En la primera pujada 3 o 4 rovellonets, bastantes cames de perdiu, i molts camagrocs… Com m’agrada entretenirme amb els camagrocs!!

"Tirem mes amunt!!"

Amunt, amunt, amunt. "Goita una llenegaaaaa" "I una altraaaa"

Amunt, amunt, amunt. "Pssssst!! Vine cap aqui!!! Mira quina rovellonera!"

"Alaaaaaaaaa i aqui una altra"… La satisfaccio d’ajupirse, collir i omplir el cistell es inmensa…

Amunt, amunt, amunt… "Sembla que ja estem massa amunt…"

"Podriem buscar ja ceps a les planeres dels Rasos??"

"No m’arrisco.. no els conec gaire…" diu el Xavier.

Son les gairebe les 10… parada de rigor i necessaria… Llavors treiem l’esmorzar: pa de pages (sense oli i sense re) que sap a gloria, un troç de fuet menjat a mossegades, una mica de formatge… i de postres un rajolinet de xocolata negra…

A la baixada ens trobem una parella de gent gran… "No se’n fan gaires oi?"

"No… no hem trobat gaire cosa", diem sense acostar-nos-hi gaire perque no vegin les cistelles plenes, i rient per sota el nas

A les 11 ja a casa, dutxa i triar els bolets, mentre penso: que bons que estaran els rovellonets quan els posem al forn per dinar, amb unes quantes botifarres, i una picada d’all i julivert…

——————————————————-

Tot no es pot tenir… Aquest any no podré anar a buscar bolets als Rasos de Peguera… pero tinc tantes ganes que estic convencent a uns amics per anar aquest dissabte a Wickow (les muntanyes mes a prop de Dublin, anomenades com el Jardi d’Irlanda).

Se que aqui es fan camagrocs, trompetes, bolets d’agulla i avui he descobert… que tambe ceps!!! Investigant no he trobat gairebe webs sobre micologia aqui… pero l’aventura es l’aventura.

Ara, promesa de boletaire "aficionada": nomes agafare els que conegui.. Cosa que vol dir que potser no em donara ni per un cul de bossa de plastic (no tinc cistella ho sento) smiley_wink.gif


Foto extreta de http://www.mushroomstuff.com/. A sobre de la imatge hi posava: "Perfect Cep"

[@more@]

15s comentaris

Nova cara

Tenia ganes de rentar-li la cara una mica a “Land of the free”…

I ara ho he fet una mica commemorant els 150 posts que feia l’altre dia amb el post Sobre el frikisme.

Tot i el temps que porto a Blocat… (ja vaig per l’any i mig) no he sigut mai una blogger de les mes actives, i fins i tot hi va haver un parell de mesos que vaig semi abandonar el bloc. Ara, pero, i sobretot en els ultims dies m’ha tornat a agafar ganes per seguir escribint i sobretot bloguejar un altre cop entre les vostres cases virtuals!

Amb les ganes de tornar a bloguejar, venen les ganes de canviar una mica l’aspecte de casa meva… Soc irremediable, no em se estar amb el mateix aspecte per sempre, soc una apassionada dels canvis….

El vaixell… de Land of the free

Vaig escollir aquest dibuix per encapçalar Land of the free, gairebé sense pensar-ho. El vaig veure i de seguida vaig saber que era la imatge que volia.

Es un dibuix inspirat en Tolkien de Ted Nasmith, i representa un dels vaixells en que segurament varen viatjar els elfs en deixar la Terra Mitjana… O problablement el que portava a en Frodo i Bilbo en el seu ultim viatge…

El vaixell te un gran significat per als elfs de Tolkien, ja que significa tornar a la terra més enlla del mar… Significa viatge, futur, descans… i tambe pas a una vida i una terra millor on els cors puguin respirar pau…

Jo comparteixo alguns dels sentiments que comporta el vaixell i el mar per als elfs… pero ara mateix aquest vaixell també m’aporta un altra mena de sensacions:

Aquest vaixell reflexa com em sento ara… una mica sense rumb, perduda en les aigües inmenses d’un mar impossible d’acabar…

Pero aquest vaixell també significa una esperança per mi, perque esta a punt d’arribar a terra, una terra que encara no conec, pero que representa una oportunitat (o mes). Jo, com aquest vaixell, tambe necessito arribar a algun lloc…

Aquest vaixell de Land of the free, pero, amaga molts secrets… perque a més es tambe un homenatge al vaixell del Grumet

Una salutació des d’aquí a tots els integrants d’aquest vaixell tant magic, des del Grumet, el Capitá, el Lloro, en Ciscu fins l’Acollida… i a tots els entranyable tripulants (no voldria deixar-me ara ningu) que van i venen i passen pel vaixell, gaudint de moments entranyables i compartint esbossos de la nostra existencia…

[@more@]

13s comentaris

Dialeg intern

No anem en lloc

I tu que saps? No saps res. No t’enteres de res.

Me’n adono saps?

Sempre preocupada…

Perdem la consciencia. No m’agrada que perdem la consciencia

Pero sempre voluntariament… o no?

L’altre dia vaig perdre la cartera

O potser te la van robar

Un altre dia se’m va caure el mp3 i ja no funciona

I on esta la targeta de la camera?

Deixa’m vols? No em diguis res

Que no et digui res?? Pero si has començat tu..

Es veritat… es que no veig la sortida..

Ets massa negativa… Hem de fer-ho plegades

Hi ha sortida?

Clar.

A on?

Jo tampoc ho se

[@more@]

10s comentaris