Els esperits de la nit han sortit al carrer.
Esperits estranys, alguns de disfressats, altres teatralitzats.. i la majoria voluntaris.
Aquesta esta sent una setmana de terror… amb esdeveniments foscos… La majoria foscos pero divertits i d’altres que no tant… que han fet por de veritat.
> Diumenge: Halloween irlandes
Ens vam transvestir de diferents personatges. Molts feiem mes riure que terror, ja que la intencio tampoc era espantar a la gent…
En diversos pubs de Dublin, la colla de catalans que vivim aqui, vam celebrar el nostre particular Halloween. Sense castanyes ni moscatell, pero amb festa assegurada…
Jo vaig homenatjar als pirates… un personatge que al meu parer encarna la llibertat. La disfressa, feta a correcuita, era comoda i no gaire estrident… I m’ho vaig passar genial fent duels d’espasa amb tothom qui s’acostava…

> Dimarts: real Halloween; concert de Motorhead
El dia real de Halloween, vigília de Tot Sants el vai experimentar al maxim amb un concert dur, que s’esqueia perfectament al dia. Vaig anar a veure els Motorhead aqui a Dublin, amb el mitic Lemmy, de veu rugosa de carajillo, un dels classics del heavy metal arreu del mon…

M’ho vaig passar genial… gairebe millor que el dia de la festa Halloween… Hi vaig anar sola per variar… pero vaig coneixer molta gent (tambe per variar).
A destacar… que aquell dia vaig tornar a batre el meu record de pintes.. i vaig dormir unes 3 o 4 hores (el dia 1, Tot Sants, havia de treballar..)
>Djous: resultats electorals (terrorifics)
Realment feia terror…
Es la primera vegada que parlo de politica en aquest bloc… pero avui tinc ganes. Ha estat un resultat que a mi em costa de pair…perque miri com m’ho miri no veig una solucio possible. No veig combinacions. No veig que realment els partits que hi ha (i que sempre son els mateixos) puguin per algo pel nostre pais.
I des d’Irlanda aixi veig el resultat:
Si el comparo amb un plat de menjar, que en aquest cas seria una mica irlandes (no us he d’enganyar la meva referencia es ara el menjar d’aqui), el plat portaria:
- Una botifarra que sembla una botifarra, pero que en realitat te gust de xoriç de Murcia. I esta mes passada que les saltxixes que venen a les botigues 24 h d’aqui a Dublin
- Uns bolets que no son bolets, que son xampinyons… I hi ha molts, masa. I tenen mal gust. I a mi no m’agraden els xampinyons, perque per molt bolets que siguin semblen falsos.
- Una mica de formatge… Aquest es catala, de cabra per exemple, pero hi ha poc i gairebe no te gust de poc que hi ha.
- Dos fulles d’enciam. Una mica de verdet. Aixo es bo, pero tambe es massa poc. Encara menys que el formatge.
- Una ceba crua i piquenta, gairebe tant gran com el formatge, pero mes petita que el xoriç i els xampinyons. Pero pica la malparida… Impossible de menjar…
- I finalment una guindilla. Si. Una guindilla petita, mes piquenta que la ceba encara. No te gaire gust, pero si te la tragues sense voler, pots tenir 4 mesos (o 4 anys) de mal de panxa, a l’igual que amb la ceba.

Un plat que recorda al tipic Irish Breakfast
I com em menjo aixo?
La botifarra axoriçada i els xampinyons refregits… provocara un mal d’estomac impressionant.
Aquests dos ingredients (que serien els mes grans del plat), fa que espatillin el gust de la resta. Sense parlar ja de la ceba o de la guindilla, que per petites que siguin provoquen molt mal a la panxa.
Em quedo amb el formatge i l’enciam…(una amanideta) pero es que es tan lleuger aquesta combinació i tant petita, que no dona ni per alimentarse… Em quedare amb gana. I jo vull mes.
Pero no m’agrada aquest plat: o passo gana, o agafo mal de panxa.
No way, amics.
> Diumenge vinent: continua la festa terrorifica
Despres de la por que he passat amb les eleccions intentare recuperarme amb una altra activitat de halloween aquest diumenge. Hi torno a un concert heavy. Aquest cop un MEGA concert. Toquen uns classics com Slayer, acompanyats d’altres grups que m’agraden molt (i que son bastant bastant durs) com In Flames i Childrem of Bodom…

En conclusio, una sessió del heavy mes dur (en aquest cas trash metal i death metal) per acabar una setmana ben terrorífica.
[@more@]